La terra que m’ha vist néixer,

i la terra que m’ha vist créixer,

s’anomena Catalunya,

i n’estic orgullós d’ella.

La meva ciutat és Barcelona,

nascuda del cel i l’ona.

La meva llengua és el català,

i la que parlo més el castellà.

La senyera catalana els espanyols la porten al front,

i els catalans la portem al cor.

Jo com qualsevol altre català,

sento les barres catalanes com un bon cristià.

Quan de Catalunya surto,

de m’enyorança quasi ploro.

Sóc un català que m’agrada la meva terra,

i quan surto d’ella el cor se’m rebrega.

Qui no ha vist Catalunya no sap el que es perd,

la cultura, la història i la seva gent,

no et desanimis perquè encara n’hi ha molt més,

si véns a Catalunya ja no te’n tornaràs mai més.

La nostra Catalunya no és el país més gran del món,

però té grans ciutats amb jardins, avingudes i ports,

que ni tan sols tenen Manhattan o Nova York.